En la classe de hui hem estat parlant sobre la història dels mitjans de
comunicació en la llengua valenciana. Una evolució que més o
menys havíem estudiat i, un altra part, que ens ha sorprès a molts de
nosaltres.
Per una banda ja sabia que
l’ús del valencià es va veure alterat segons els governs de l’època, ja que la
qüestió ideològica encara es avui, un dels problemes més grans a la parla de la
llengua. Varen haver prohibicions i, per part de la dreta, no es va recolzar l’ús
de la llengua als àmbits comunicatius: ràdio, premsa o televisió. A més a més, la majoria de aquests mitjans
parlaven la llengua dominant: el castellà. Això es deu a que la majoria de les emissores
de ràdio i televisió eren Estatals. També, coneixia la existència de articles
en valencià a alguns periòdics com és El País.
El que desconeixia de l’evolució
de la llengua als mitjans de comunicació és la importància de la ràdio a l’àmbit
social, és a dir, que aquesta era més important que la televisió. Ben pensat,
és clar: abans no existia aquesta. Per tant, la major part d’informació que es
rebia era per mitjà de la ràdio i a aquesta si que existien programes totalment
en valencià (malgrat que els varen tancar per, com sempre, ideologies diferents).
Tampoc sabia l’existència de revistes completament en valencià ni la varietat
del programes en aquesta llengua que es feien i es fan a dia de hui. I, per
últim, el que m’ha sorprès ha sigut que en l’evolució dels mitjans de
comunicació van perdre subvencions econòmiques per part de alguns governs.
Per tant, podem concloure
que els partits de dreta veuen el valencià com un instrument de conflicte,
oblidant que aquest és molt important en la societat valenciana. No es pot
oblidar que els mitjans de comunicació tenen un condicionament demagògic on l’ideari
del partit governant té una relació propagandística.
I què pensem nosaltres? Que
la nostra llengua és tan important com un altra. Que els mitjans de comunicació
tenen una importància molt gran socialment (nosaltres mateix, miràvem els
dibuixos en Canal 9 i en la nostra llengua) ja que és un gran medi per que els
xiquets puguen conèixer-la. I no només la llengua, sinó la nostra cultura i les
nostres tradicions valencianes.
