divendres, 27 de febrer del 2015

MITJANS DE COMUNICACIÓ

En la classe de hui hem estat parlant sobre la història dels mitjans de comunicació en la llengua valenciana. Una evolució que més o menys havíem estudiat i, un altra part, que ens ha sorprès a molts de nosaltres.

            Per una banda ja sabia que l’ús del valencià es va veure alterat segons els governs de l’època, ja que la qüestió ideològica encara es avui, un dels problemes més grans a la parla de la llengua. Varen haver prohibicions i, per part de la dreta, no es va recolzar l’ús de la llengua als àmbits comunicatius: ràdio, premsa o televisió.  A més a més, la majoria de aquests mitjans parlaven la llengua dominant: el castellà. Això es deu a que la majoria de les emissores de ràdio i televisió eren Estatals. També, coneixia la existència de articles en valencià a alguns periòdics com és El País.

            El que desconeixia de l’evolució de la llengua als mitjans de comunicació és la importància de la ràdio a l’àmbit social, és a dir, que aquesta era més important que la televisió. Ben pensat, és clar: abans no existia aquesta. Per tant, la major part d’informació que es rebia era per mitjà de la ràdio i a aquesta si que existien programes totalment en valencià (malgrat que els varen tancar per, com sempre, ideologies diferents). Tampoc sabia l’existència de revistes completament en valencià ni la varietat del programes en aquesta llengua que es feien i es fan a dia de hui. I, per últim, el que m’ha sorprès ha sigut que en l’evolució dels mitjans de comunicació van perdre subvencions econòmiques per part de alguns governs.

            Per tant, podem concloure que els partits de dreta veuen el valencià com un instrument de conflicte, oblidant que aquest és molt important en la societat valenciana. No es pot oblidar que els mitjans de comunicació tenen un condicionament demagògic on l’ideari del partit governant té una relació propagandística.

            I què pensem nosaltres? Que la nostra llengua és tan important com un altra. Que els mitjans de comunicació tenen una importància molt gran socialment (nosaltres mateix, miràvem els dibuixos en Canal 9 i en la nostra llengua) ja que és un gran medi per que els xiquets puguen conèixer-la. I no només la llengua, sinó la nostra cultura i les nostres tradicions valencianes.

diumenge, 22 de febrer del 2015

VERGONYA ABSOLUTA

Rita, alcaldessa de València i no sap parlar valencià. VERGONYÒS que una de les persones que representa la nostra comunitat no sàpia parlar LA NOSTRA LLENGUA.


NORMES DE CASTELLÓ

Divendres passat havíem de portar a classe informació sobre les Normes de Castelló: què son?, quan es crearen?, per què? 

Doncs bé, les Normes de Castelló són regles que regulen els usos lingüístics de la indústria editorial, l'administració pública, els organismes docents i el món educatiu (en tots els cicles) . Orienten els hàbits de lectura i escriptura de les valencianes i els valencians. Són un total de 34 regles ortogràfiques aprovades i ratificades per destacades entitats i personalitats del món cultural i polític del País Valencià, amb la idea d’adoptar «un sistema ortogràfic unitari» per al valencià.

Van ser creades al 1932 ja que l'ús del valencià havia anat creixent i era necessari establir unes normes perquè, encara que existiren altres formes de parlar-ho (més obert, més tancat, apitxat...) , a l'hora d'escriure-ho tots entenguérem el mateix. Cal destacar la  importància que aquestes normes van ser acceptades sense cap qüestió, ja que els escriptors de l'època les van emprar amb tota la seua validesa.

dilluns, 16 de febrer del 2015

LA LLENGUA I ELS SEUS CONCEPTES

 Durant la primera setmana de classe hem estat parlant sobre uns conceptes bàsics de la llengua. Primerament, definirem què era la llengua (codi lingüístic que dues o més persones coneixen i comparteixen) i què era l’ús lingüístic (fet d’usar una llengua socialment en la pràctica del dia a dia).


            
           Exposarem també què és la sociolingüística i vam veure la seua importància ja que s’encarrega d’estudiar la relació de l’ús de la llengua amb al context social i el medi sociocultural. A més a més, parlarem dels conceptes monolingüisme (exitència d’una única llengua en una comunitat) i dels seus tipus: monolingüisme individual i social. Tot junt a aquest concepte reflexionarem al voltat de què és una llengua minoritzada i minoritària, conceptes que, anteriorment, mols de nosaltres els teníem confosos.           
            En contraposició al concepte anterior, entenguérem que el bilingüisme es la situació en que les llengües en contacte en són només dues, és a dir, que un individu sols coneix dues llengües. En aquesta part, tots els companys ens sorprenguérem perquè sempre havíem estudiat aquest concepte con la possibilitat d’una persona d’utilitzar i saber dues llengües o més en un mateix nivell de coneixements. Aprofundirem en aquest concepte i analitzarem els diferents tipus de bilingüisme: individual, territorial i social. 

        Per finaltizar, el divendres vam estar parlant sobre el conceptes de diglòssia (una llengua A ocupa el àmbits formals d'una llengua B), substitució lingüística i normalització i normativitzacióRespecte al primer, estiguérem parlar al voltant de la nostra pròpia situació amb el català i l’espanyol. Observarem la seua evolució al llarg del temps i com les dues llengües a dia de hui són utilitzades.Referit al segon concepte, reflexionarem al voltat dels conflictes lingüístics i la pèrdua d’una llengua perquè una altra diferent li guanya terreny. I per últim, vam veure les diferències entre els dos conceptes anteriors. Mentre que el primer fa referència a la cohesió d’una llengua en una comunitat lingüística, el segon d’aquests, ens dona les bases de com usar-la: normes, lleis (polítiques lingüístiques).




L'EVOLUCIÓ DE LA LLENGUA

            Durant el dia de ahir vam estar parlant sobre la historia de la llengua. Una evolució que va passar per millors i pitjors moments

            Durant la decadència les obres literàries en valencià disminueixen prou. El Tirant Lo Blanc i el Quixot tenen el seues diferències, seguent el segon d'aquests, una burla o paròdia dels cavallers de l'època.  L’ús de la llengua a aquest moment tenia un desnivell molt gran i, a més a més, aquest era acceptat per la societat. La noblesa valenciana va anar desapareguent i amb ella l’ús del valencià. Passen a ser els llauradors el que defensen l’ús de la llengua valenciana. 

Ja en el Renaixement i Barroc la literatura culta estava en decadència. La major part de les obres es feien en castellà. A més, és en aquesta època quan la nostra llengua va acceptant i afegint paraules de altres llengües. Açò és el que denominem L'adstrat francès.

Amb el sorgiment del Romanticisme i de la Renaixença, moltes persones volien rescatar aquelles coses que havien quedat apartades anys arrere i amb això, la identificació de llengua i nació. Aquesta fase s'identifica per L'oda de la Pàtria (1833) de Bonaventura Carles Aribau. A més a més, pensaven que la llengua s’originava en els trobadors, un llenguatge col.loquial que s'expandia per tot arreu. I la seua existència es creia que venia de llemosí u occità.
Però... què és de l'ús del castellà i el valencià? El desnivell continuava. La primera ocupava la vida oficial, mentre que la segon ocupava el àmbits informals. Cal destacar que aquelles persones que parlaven el valencià eres els pobres, els servents..., en general, la gent humil. Els rics i les persones importants en el moment, parlaven castellà.

Per altra banda, com que la llengua valenciana s'usava en diferents llocs de la Comunitat i Catalunya, es va crear una normalització i, amb això, la normativització.  Aquesta última era necessària per poder ensenyar la llengua a tothom per igual. Era necessari una llengua estàndard (llengua supradialectal). També, les polítiques lingüístiques permetien parlar en valencià en tots els àmbits.
La primera normativa va ser creada per Pompeu Fabra i altres, fent una combinació entre el català antic i el modern. Cal destacar la importància que aquestes normes es dirigien, generalment, als àmbits fonèticodialectals i etimològics. 

divendres, 6 de febrer del 2015

CONTEXTOS MULTILINGÜES



Bona vesprada a tots i totes.
Aquest és el nostre primer blog de l'assignatura de Contextos Multilingües per donar la benvinguda al nou quadrimestre en la Facultat de Magisteri.