LA LLENGUA I ELS SEUS CONCEPTES

 Durant la primera setmana de classe hem estat parlant sobre uns conceptes bàsics de la llengua. Primerament, definirem què era la llengua (codi lingüístic que dues o més persones coneixen i comparteixen) i què era l’ús lingüístic (fet d’usar una llengua socialment en la pràctica del dia a dia).

            

           Exposarem també què és la sociolingüística i vam veure la seua importància ja que s’encarrega d’estudiar la relació de l’ús de la llengua amb al context social i el medi sociocultural. A més a més, parlarem dels conceptes monolingüisme (exitència d’una única llengua en una comunitat) i dels seus tipus: monolingüisme individual i social. Tot junt a aquest concepte reflexionarem al voltat de què és una llengua minoritzada i minoritària, conceptes que, anteriorment, mols de nosaltres els teníem confosos.           

            En contraposició al concepte anterior, entenguérem que el bilingüisme es la situació en que les llengües en contacte en són només dues, és a dir, que un individu sols coneix dues llengües. En aquesta part, tots els companys ens sorprenguérem perquè sempre havíem estudiat aquest concepte con la possibilitat d’una persona d’utilitzar i saber dues llengües o més en un mateix nivell de coneixements. Aprofundirem en aquest concepte i analitzarem els diferents tipus de bilingüisme: individual, territorial i social. 

        Per finaltizar, el divendres vam estar parlant sobre el conceptes de diglòssia (una llengua A ocupa el àmbits formals d'una llengua B), substitució lingüística i normalització i normativització. Respecte al primer, estiguérem parlar al voltant de la nostra pròpia situació amb el català i l’espanyol. Observarem la seua evolució al llarg del temps i com les dues llengües a dia de hui són utilitzades.Referit al segon concepte, reflexionarem al voltat dels conflictes lingüístics i la pèrdua d’una llengua perquè una altra diferent li guanya terreny. I per últim, vam veure les diferències entre els dos conceptes anteriors. Mentre que el primer fa referència a la cohesió d’una llengua en una comunitat lingüística, el segon d’aquests, ens dona les bases de com usar-la: normes, lleis (polítiques lingüístiques).

L'EVOLUCIÓ DE LA LLENGUA

            Durant el dia de ahir vam estar parlant sobre la historia de la llengua. Una evolució que va passar per millors i pitjors moments. 

            Durant la decadència les obres literàries en valencià disminueixen prou. El Tirant Lo Blanc i el Quixot tenen el seues diferències, seguent el segon d'aquests, una burla o paròdia dels cavallers de l'època.  L’ús de la llengua a aquest moment tenia un desnivell molt gran i, a més a més, aquest era acceptat per la societat. La noblesa valenciana va anar desapareguent i amb ella l’ús del valencià. Passen a ser els llauradors el que defensen l’ús de la llengua valenciana. 

Ja en el Renaixement i Barroc la literatura culta estava en decadència. La major part de les obres es feien en castellà. A més, és en aquesta època quan la nostra llengua va acceptant i afegint paraules de altres llengües. Açò és el que denominem L'adstrat francès.

Amb el sorgiment del Romanticisme i de la Renaixença, moltes persones volien rescatar aquelles coses que havien quedat apartades anys arrere i amb això, la identificació de llengua i nació. Aquesta fase s'identifica per L'oda de la Pàtria (1833) de Bonaventura Carles Aribau. A més a més, pensaven que la llengua s’originava en els trobadors, un llenguatge col.loquial que s'expandia per tot arreu. I la seua existència es creia que venia de llemosí u occità.

Però... què és de l'ús del castellà i el valencià? El desnivell continuava. La primera ocupava la vida oficial, mentre que la segon ocupava el àmbits informals. Cal destacar que aquelles persones que parlaven el valencià eres els pobres, els servents..., en general, la gent humil. Els rics i les persones importants en el moment, parlaven castellà.

Per altra banda, com que la llengua valenciana s'usava en diferents llocs de la Comunitat i Catalunya, es va crear una normalització i, amb això, la normativització.  Aquesta última era necessària per poder ensenyar la llengua a tothom per igual. Era necessari una llengua estàndard (llengua supradialectal). També, les polítiques lingüístiques permetien parlar en valencià en tots els àmbits.

La primera normativa va ser creada per Pompeu Fabra i altres, fent una combinació entre el català antic i el modern. Cal destacar la importància que aquestes normes es dirigien, generalment, als àmbits fonèticodialectals i etimològics.