EXPOSICIONS

Durant les darreres sessions hem estat exposant els treballs a l'aula. Quasi la majoria del companys ja han presentat la seua activitat didàctica, per treballar amb els xiquets i xiquetes, amb l'objectiu d'aconseguir una millora en la competència oral en valencià. Moltes d’aquestes ens han sorprès gratament, sobre tot, aquelles on la creativitat ha sigut un dels objectius principals. Entre aquestes es troben la creació de la aplicació (on la tecnologia que tant utilitzem a dia de hui està present) i el doblatge de pel·lícules que tot el món coneix. Grans activitats que segur que als xiquets i xiquetes els motivaria per parlar la nostra llengua: el valencià.

EL DOCENT I LA COMUNICACIÓ A L'AULA

Durant la classe d'ahir varem parlar al voltant de la importància de la comunicació entre el docent i l'estudiant. Aquesta ha de reunir unes característiques bàsiques per ser eficaç:

• Postura oberta en l’emissor i el receptor per a aconseguir una comprensió.
• Bidireccionalitat del procés.
• Interacció en el procés que dona la oportunitat de modificar el missatge.
•   Moralitat, objectivitat als continguts i valors.

El docent i els estudiants han de tindre una relació adequada per aconseguir una optimització dels aprenentatges. I com aconseguir la comunicació didàctica en l’aula? Hi han diversos aspectes que s'han de tenir dins de l'aula.

• La veu: pronunciació, to de veu, ritme canviant...
• Control visual: imprescindible per mantindre l'atenció.
• Importància de les TICs.

A més a més, és molt important que el docent ha d’adaptar el seu model de llengua i el registre. Deuríem saber que açò no és rígid, sinó que pot canviar segons la situació. Els alumnes aprenen de nosaltres, per aquest motiu, s’ha de transmetre un model correcte d’ús del llenguatge.

La interferència lingüística

Són els canvis o combinacions en l’estructura d’una llengua ocasionats per la influència d’una segona llengua. Les llengües en contacte s’influeixen mútuament, sobretot a nivell lèxic. És la llengua dominant la que interfereix en l’altra. Aquesta es dona des de temps immemorials.

Hi ha diferents factors per què aquestes interferències siguen majors o menors:

·      Lleialtat.·         Prestigi.·         El nombre de la comunitat lingüística.·     El paper del mitjans de comunicació (són essencials ja que moltes de les paraules són adquirides d’aquests).·         Ensenyament.

A més a més, aquest és un procés constant i molt difícil de corregir degut  a que el parlant no es conscient que està utilitzant la llengua d’una forma inadequada.

Hi ha diferents tipus d’interferències:

1.      Elements fònics d’altres llengües.

2.      La interferència lèxica i semàntica: paraules que són incorporades d’altres llengües i que s’usen com a una paraula més en el vocabulari. (Adiós, jues...)

3.      Interferència morfosintàctica: quan les regles o normes que no són pròpies de l’idioma s’hi incorporen. Poder ser casos de gènere (canvi d’aquest en algunes paraules) o la estructura gramatical d’obligació: “tinc que” en lloc de “he de”.

D’altra banda, la fonètica és molt important. Aquesta enriqueix les llengües i els dona una personalitat pròpia. En el cas de que alguna persona no parle correctament la llengua, està produint que aquesta siga menyspreada.

INVESTIGUEU

1. Què és el Marc Comú Europeu de Referència per a les llengües?

El Marc Comú de Referència per a les llengües és una guia per poder ensenyar i aprendre llengües on es pretén fomentar la reflexió al voltant del objectius i metodologies de la ensenyança i aprenentatge de llengües. Aquest inclou una escala per determinar el coneixement d'una llengua, comenánt per A1 i finalitzant per C2. D'aquesta forma, en qualsevol país europeu, una persona amb un nivell determinat, contunuarà matenint-lo en el cas de eixir del seu país d'origen a altre.2.

       2. Per què és necessari el Marc?

Perquè aquest millora les condicions de la llengua a nivell europeu i, a més a més, estableix uns nivells vàlids per a tota auropa. Cal destacar que els exàmens solen ser ser iguals (amb els mateixos continguts) per a tots, pero la qual cosa significa que els coneixements de les persones dels diferents països per conseguir un nivell determinat, han de ser equivalents i equitatius.

        3. Què és el PEL (Portafoli Europeu de les llengües)?

El PEL és un document personal del Consell Europeu, en el qual totes les persones que han après o continuen aprenent una llengua, poden expressar les seues experències d' aprenentatge d'una llengua, la cultura de la procedència d'aquesta i reflexionar sobre el tema en questió.

Aquest consta de tres parts:

1. Passaport de llengües: és personal, autoevaluatiu i reflexa les competències i sabers sobre una llengua.
2. Biografía lingüística: és un document on s'expressa la pròpia experiència i que pot servir com a guia a la persona que comença el seu aprenentatge.
3. Dossier: conté exemples de treballs personals per il.lustrar les capasitats i coneixements lingüístics (diplomes, projectes, grabación de audio o vídeo...).

LLENGUA E IMMIGRACIÓ

Durant l'última classe vam parlar al voltant de la immigració a les aules. Com bé sabem, Espanya és un país plurilingüe, però... es té en compte a les aules?

Bé, com vàrem parlar, els centres plurilingües són una realitat. Els alumnes estrangers han anat creixent al llarg dels anys i, per tant, la educació s'ha adaptat a les necessitats per poder integrar als nous alumnes a la nostra vida i a la nostra cultura. 

Segons Barrieras, M., la escola té dues opcions: o la escola s'uneix a la homogeneïtzació lingüística o es resisteix. Com a futurs mestres, hem de deixar als xiquets expressar-se i respectar la diversitat. Hem de propiciar una bona integració de l'alumnat estranger i enriquir-nos dels coneixements d'aquests: la seua procedència, les seues costums, la pronunciació del seu nom... Per a portar a terme aquesta proposta, hem de tindre una competència plurilingüe (saber i conèixer estratègies per a aprendre una llengua o inclús saber-ne interpretar un altra). És important conèixer la diversitat lingüística, és a dir, els seus processos de aprenentatge i les competències.

És per aquesta raó, per la qual cosa es duen a terme plans lingüístics al nostre país. Un dels estudiats és el pla PASE (pla de integració del alumne estranger). A aquest, l'alumne passa per diferents etapes o fases amb la finalitat de proporcionar una competència inicial i facilitar la incorporació al grup de referència al que perteneix. Cal destacar que aquest no tindrà una durada de més d'un any. A més a més, per portar a terme aquest pla és necessari tindre uns recursos bàsics com són: un aula, un tutor/pare/mare, un professor de PT, un educador i un professor que li faça un seguiment.

LLENGÜES I ENSENYAMENT A LA UNIÓ EUROPEA

La classe del passat divendres vàrem estar parlant al voltant de les llengües i el seu ensenyament a la unió europea. 

L'Estat Espanyol està considerat com un estat plurilingüe on la llengua castellana és la oficial en totes les comunitats autònomes. No obstant això, hi ha un Estatus d'Autonomia amb les seues pròpies Lleis de Normalització Lingüística com és el cas de la Comunitat Valenciana (1983), el País Basc (1982), Catalunya (1983), Galícia (1983) i, per últim, les Illes Balears (1986).

En els models de política lingüística trobem dos principis bàsics:

• Principi de personalitat: garanteix a l'individu determinats serveis en la seua llengua, és a dir, el dret per a l'ús d'aquesta al lloc on es troba.
• Principi de territorialitat: consisteix en la limitació a certes regions definides al dret de beneficiar-se dels serveis públics a la pròpia llengua, és a dir, una persona que canvia de territori deixa de tindre els seus drets lingüístics.

Traslladant això a Espanya, vàrem concloure que és mixta ja que hi ha principi de territorialitat en les autonomies i, també, el de personalitat en els llocs (Comunitats) on són monolingües. Aquests sempre tindran l'oportunitat i el dret de l'ús del castellà allà on vagen.

Per concloure la classe estiguérem parlant al voltant dels diferents models d'ensenyament de les llengües en les CC.AA on hi ha una llengua oficial i altra cooficial: model Balear, model Català, model Gallec, model Navarrés i model Basc.

ANALITZEM ELS MODELS A VALÈNCIA

El dimarts passat Mercé ens va exposar uns estudis en els quals es presentava la quantitat d'alumnat que hi ha en línies PIP i PEV.

Com ja sabia, poques persones fan el seu aprenentatge en valencià, ja que aquesta es concebuda com una llengua minoritària, és a dir, està vista com una llengua que te unes possibilitats pitjors que la majoritària: el castellà. A més a més, aquesta rep poca importància a les aules i, pot ser, aquesta siga la raó per la que l'oferta de grups en PEV es escassa. De fet, per pròpia investigació, de una totalitat de 93 centres públics en valència sols 50 s’oferten la línia PEV. D'altra banda i una dada que és molt sorprenent, del 80 centres privats, només 6 oferten una educació en valencià a infantil.

El que no sabia és que hi ha un major percentatge en l'estudi en llengua valenciana als anys d'infantil, és a dir, que quan van passant els anys l'escolarització en PEV disminueix notablement. Una dada que després de l'estudi no em sorprèn, és que la majoria de persones que estudien en valencià ho fa en un centre públic.

A partir d'açò, vam investigar sobre els nostres interessos, la qual cosa s'exposa a l'apartat de Opinió Personal.

Multiculturalitat e Interculturalitat.

         Per completar el meu blog en una entrada que em vaig saltar, fa dues setmanes vam estar parlant sobre la Multiculturalitat i la Interculturalitat, dos termes que a sovint els usem com a sinònims i no ho són. Vam veure la importància d'aquests dos i vam estudiar les seues característiques. 

            Per una banda, la multiculturalitat fa referència a l'existència de moltes cultures dins d'una societat mentre que la interculturalitat fa referència a la relació que tenen aquestes entre elles.

            Des de l'escola hem de crear persones amb una identitat que respecte la diversitat i les diferents cultures. A més a més cal tindre en compte que l'escola té un paper molt important en l'educació a la diversitat, ja que un una mateixa aula podrem trobar alumnes de diferents països i, així, diferents cultures. 

            Per altra banda, hi ha un fenomen que no suporta la diversitat: la GLOBALITZACIÓ. Actualment, en tot el món està creant-se una cultura igualitària, és a dir, una cultura que engloba totes les altres en uns mateixos valors, sense tindre en compte que cadascuna d'aquestes és diferent. Per tant, una de les premisses bàsiques de la globalització és considerar que el món constitueix un únic ordre social i natural.

Des de l'escola es fixen tres objectius:

1. Transmetre valors d'igualtat, reciprocitat, cooperació e integració.

2. Fomentar que la diversitat és un instrument d'aprenentatge i riquesa.

3. Dotar als alumnes d'anàlisi, valoració i crítica de la cultura.

Hi han set propostes per a una educació intercultural. Són les següents:

- La diversitat social i cultural és natural.
- Evidenciar que la diversitat social i cultural és un fet complex.
- Fer veure que la diversitat social i cultural és un avantatge per a la societat.
- Facilitar la experiència no la problemàtica de identitat.
- Establir un context on les interaccions siguen igualitàries.
- Evidenciar la naturalesa política dels conflictes presumptament culturals.
- Educar en el tractament dels conflictes culturals.

Models educatius

Durant la setmana passada hem estat estudiant els diferents models educatius, hem estat reflexionant al voltant del seu ús i del per què d'aquests. 

Primerament, cal dir que aquests programes intenten aconseguir un ús de les dues llengües per igual, és a dir, crear persones bilingües, competents. Com vam veure en classe, trobem tres programes o models educatius: el PIP, el PEV i el PIL.

En primer lloc i com bé s’exposa en la web de la Conselleria d'Educació, el PIP (programa de incorporació progressiva) té com a base la llengua castellana. Com estudiarem a classe, el valencià s'introdueix a infantil de forma oral, per, més endavant (en primària), passar a usar-lo de forma escrita. Aquest programa suposa la introducció de assignatures en valencià.

En segon lloc, el PEV (programa d'educació en valencià) es basa -al contrari que el PIP- en la llengua valenciana. Aquest, està pensar per a xiquets i xiquetes valencianoparlants. Per aquest motiu, des del principi de la seua escolarització, els xiquets i xiquetes parlen el valencià i es va introduint la llengua castellana des del primer moment. 

Per últim, el PIL (programa de immersió lingüística). Aquest és un programa basat en persones castellanoparlants, en llocs on el valencià no és la llengua majoritària e, inclús, no s’utilitza en cap àmbit d’ús. D’aquesta manera, els xiquets poden adquirir a l’escola (suposadament) una competència lingüística que no és l’habitual, en aquest cas, el valencià.

Tots tres programes s’utilitzen depenent les característiques en les que es troba el centre educatiu, per, d’alguna manera aconseguir crear persones bilingües.

MITJANS DE COMUNICACIÓ

En la classe de hui hem estat parlant sobre la història dels mitjans de comunicació en la llengua valenciana. Una evolució que més o menys havíem estudiat i, un altra part, que ens ha sorprès a molts de nosaltres.

            Per una banda ja sabia que l’ús del valencià es va veure alterat segons els governs de l’època, ja que la qüestió ideològica encara es avui, un dels problemes més grans a la parla de la llengua. Varen haver prohibicions i, per part de la dreta, no es va recolzar l’ús de la llengua als àmbits comunicatius: ràdio, premsa o televisió.  A més a més, la majoria de aquests mitjans parlaven la llengua dominant: el castellà. Això es deu a que la majoria de les emissores de ràdio i televisió eren Estatals. També, coneixia la existència de articles en valencià a alguns periòdics com és El País.

            El que desconeixia de l’evolució de la llengua als mitjans de comunicació és la importància de la ràdio a l’àmbit social, és a dir, que aquesta era més important que la televisió. Ben pensat, és clar: abans no existia aquesta. Per tant, la major part d’informació que es rebia era per mitjà de la ràdio i a aquesta si que existien programes totalment en valencià (malgrat que els varen tancar per, com sempre, ideologies diferents). Tampoc sabia l’existència de revistes completament en valencià ni la varietat del programes en aquesta llengua que es feien i es fan a dia de hui. I, per últim, el que m’ha sorprès ha sigut que en l’evolució dels mitjans de comunicació van perdre subvencions econòmiques per part de alguns governs.

            Per tant, podem concloure que els partits de dreta veuen el valencià com un instrument de conflicte, oblidant que aquest és molt important en la societat valenciana. No es pot oblidar que els mitjans de comunicació tenen un condicionament demagògic on l’ideari del partit governant té una relació propagandística.

            I què pensem nosaltres? Que la nostra llengua és tan important com un altra. Que els mitjans de comunicació tenen una importància molt gran socialment (nosaltres mateix, miràvem els dibuixos en Canal 9 i en la nostra llengua) ja que és un gran medi per que els xiquets puguen conèixer-la. I no només la llengua, sinó la nostra cultura i les nostres tradicions valencianes.

VERGONYA ABSOLUTA

Rita, alcaldessa de València i no sap parlar valencià. VERGONYÒS que una de les persones que representa la nostra comunitat no sàpia parlar LA NOSTRA LLENGUA.

NORMES DE CASTELLÓ

Divendres passat havíem de portar a classe informació sobre les Normes de Castelló: què son?, quan es crearen?, per què? 

Doncs bé, les Normes de Castelló són regles que regulen els usos lingüístics de la indústria editorial, l'administració pública, els organismes docents i el món educatiu (en tots els cicles) . Orienten els hàbits de lectura i escriptura de les valencianes i els valencians. Són un total de 34 regles ortogràfiques aprovades i ratificades per destacades entitats i personalitats del món cultural i polític del País Valencià, amb la idea d’adoptar «un sistema ortogràfic unitari» per al valencià.

Van ser creades al 1932 ja que l'ús del valencià havia anat creixent i era necessari establir unes normes perquè, encara que existiren altres formes de parlar-ho (més obert, més tancat, apitxat...) , a l'hora d'escriure-ho tots entenguérem el mateix. Cal destacar la  importància que aquestes normes van ser acceptades sense cap qüestió, ja que els escriptors de l'època les van emprar amb tota la seua validesa.

LA LLENGUA I ELS SEUS CONCEPTES

 Durant la primera setmana de classe hem estat parlant sobre uns conceptes bàsics de la llengua. Primerament, definirem què era la llengua (codi lingüístic que dues o més persones coneixen i comparteixen) i què era l’ús lingüístic (fet d’usar una llengua socialment en la pràctica del dia a dia).

            

           Exposarem també què és la sociolingüística i vam veure la seua importància ja que s’encarrega d’estudiar la relació de l’ús de la llengua amb al context social i el medi sociocultural. A més a més, parlarem dels conceptes monolingüisme (exitència d’una única llengua en una comunitat) i dels seus tipus: monolingüisme individual i social. Tot junt a aquest concepte reflexionarem al voltat de què és una llengua minoritzada i minoritària, conceptes que, anteriorment, mols de nosaltres els teníem confosos.           

            En contraposició al concepte anterior, entenguérem que el bilingüisme es la situació en que les llengües en contacte en són només dues, és a dir, que un individu sols coneix dues llengües. En aquesta part, tots els companys ens sorprenguérem perquè sempre havíem estudiat aquest concepte con la possibilitat d’una persona d’utilitzar i saber dues llengües o més en un mateix nivell de coneixements. Aprofundirem en aquest concepte i analitzarem els diferents tipus de bilingüisme: individual, territorial i social. 

        Per finaltizar, el divendres vam estar parlant sobre el conceptes de diglòssia (una llengua A ocupa el àmbits formals d'una llengua B), substitució lingüística i normalització i normativització. Respecte al primer, estiguérem parlar al voltant de la nostra pròpia situació amb el català i l’espanyol. Observarem la seua evolució al llarg del temps i com les dues llengües a dia de hui són utilitzades.Referit al segon concepte, reflexionarem al voltat dels conflictes lingüístics i la pèrdua d’una llengua perquè una altra diferent li guanya terreny. I per últim, vam veure les diferències entre els dos conceptes anteriors. Mentre que el primer fa referència a la cohesió d’una llengua en una comunitat lingüística, el segon d’aquests, ens dona les bases de com usar-la: normes, lleis (polítiques lingüístiques).

L'EVOLUCIÓ DE LA LLENGUA

            Durant el dia de ahir vam estar parlant sobre la historia de la llengua. Una evolució que va passar per millors i pitjors moments. 

            Durant la decadència les obres literàries en valencià disminueixen prou. El Tirant Lo Blanc i el Quixot tenen el seues diferències, seguent el segon d'aquests, una burla o paròdia dels cavallers de l'època.  L’ús de la llengua a aquest moment tenia un desnivell molt gran i, a més a més, aquest era acceptat per la societat. La noblesa valenciana va anar desapareguent i amb ella l’ús del valencià. Passen a ser els llauradors el que defensen l’ús de la llengua valenciana. 

Ja en el Renaixement i Barroc la literatura culta estava en decadència. La major part de les obres es feien en castellà. A més, és en aquesta època quan la nostra llengua va acceptant i afegint paraules de altres llengües. Açò és el que denominem L'adstrat francès.

Amb el sorgiment del Romanticisme i de la Renaixença, moltes persones volien rescatar aquelles coses que havien quedat apartades anys arrere i amb això, la identificació de llengua i nació. Aquesta fase s'identifica per L'oda de la Pàtria (1833) de Bonaventura Carles Aribau. A més a més, pensaven que la llengua s’originava en els trobadors, un llenguatge col.loquial que s'expandia per tot arreu. I la seua existència es creia que venia de llemosí u occità.

Però... què és de l'ús del castellà i el valencià? El desnivell continuava. La primera ocupava la vida oficial, mentre que la segon ocupava el àmbits informals. Cal destacar que aquelles persones que parlaven el valencià eres els pobres, els servents..., en general, la gent humil. Els rics i les persones importants en el moment, parlaven castellà.

Per altra banda, com que la llengua valenciana s'usava en diferents llocs de la Comunitat i Catalunya, es va crear una normalització i, amb això, la normativització.  Aquesta última era necessària per poder ensenyar la llengua a tothom per igual. Era necessari una llengua estàndard (llengua supradialectal). També, les polítiques lingüístiques permetien parlar en valencià en tots els àmbits.

La primera normativa va ser creada per Pompeu Fabra i altres, fent una combinació entre el català antic i el modern. Cal destacar la importància que aquestes normes es dirigien, generalment, als àmbits fonèticodialectals i etimològics. 

CONTEXTOS MULTILINGÜES

Bona vesprada a tots i totes.

Aquest és el nostre primer blog de l'assignatura de Contextos Multilingües per donar la benvinguda al nou quadrimestre en la Facultat de Magisteri.