EXPOSICIONS

Durant les darreres sessions hem estat exposant els treballs a l'aula. Quasi la majoria del companys ja han presentat la seua activitat didàctica, per treballar amb els xiquets i xiquetes, amb l'objectiu d'aconseguir una millora en la competència oral en valencià. Moltes d’aquestes ens han sorprès gratament, sobre tot, aquelles on la creativitat ha sigut un dels objectius principals. Entre aquestes es troben la creació de la aplicació (on la tecnologia que tant utilitzem a dia de hui està present) i el doblatge de pel·lícules que tot el món coneix. Grans activitats que segur que als xiquets i xiquetes els motivaria per parlar la nostra llengua: el valencià.

EL DOCENT I LA COMUNICACIÓ A L'AULA

Durant la classe d'ahir varem parlar al voltant de la importància de la comunicació entre el docent i l'estudiant. Aquesta ha de reunir unes característiques bàsiques per ser eficaç:

• Postura oberta en l’emissor i el receptor per a aconseguir una comprensió.
• Bidireccionalitat del procés.
• Interacció en el procés que dona la oportunitat de modificar el missatge.
•   Moralitat, objectivitat als continguts i valors.

El docent i els estudiants han de tindre una relació adequada per aconseguir una optimització dels aprenentatges. I com aconseguir la comunicació didàctica en l’aula? Hi han diversos aspectes que s'han de tenir dins de l'aula.

• La veu: pronunciació, to de veu, ritme canviant...
• Control visual: imprescindible per mantindre l'atenció.
• Importància de les TICs.

A més a més, és molt important que el docent ha d’adaptar el seu model de llengua i el registre. Deuríem saber que açò no és rígid, sinó que pot canviar segons la situació. Els alumnes aprenen de nosaltres, per aquest motiu, s’ha de transmetre un model correcte d’ús del llenguatge.

La interferència lingüística

Són els canvis o combinacions en l’estructura d’una llengua ocasionats per la influència d’una segona llengua. Les llengües en contacte s’influeixen mútuament, sobretot a nivell lèxic. És la llengua dominant la que interfereix en l’altra. Aquesta es dona des de temps immemorials.

Hi ha diferents factors per què aquestes interferències siguen majors o menors:

·      Lleialtat.·         Prestigi.·         El nombre de la comunitat lingüística.·     El paper del mitjans de comunicació (són essencials ja que moltes de les paraules són adquirides d’aquests).·         Ensenyament.

A més a més, aquest és un procés constant i molt difícil de corregir degut  a que el parlant no es conscient que està utilitzant la llengua d’una forma inadequada.

Hi ha diferents tipus d’interferències:

1.      Elements fònics d’altres llengües.

2.      La interferència lèxica i semàntica: paraules que són incorporades d’altres llengües i que s’usen com a una paraula més en el vocabulari. (Adiós, jues...)

3.      Interferència morfosintàctica: quan les regles o normes que no són pròpies de l’idioma s’hi incorporen. Poder ser casos de gènere (canvi d’aquest en algunes paraules) o la estructura gramatical d’obligació: “tinc que” en lloc de “he de”.

D’altra banda, la fonètica és molt important. Aquesta enriqueix les llengües i els dona una personalitat pròpia. En el cas de que alguna persona no parle correctament la llengua, està produint que aquesta siga menyspreada.

INVESTIGUEU

1. Què és el Marc Comú Europeu de Referència per a les llengües?

El Marc Comú de Referència per a les llengües és una guia per poder ensenyar i aprendre llengües on es pretén fomentar la reflexió al voltant del objectius i metodologies de la ensenyança i aprenentatge de llengües. Aquest inclou una escala per determinar el coneixement d'una llengua, comenánt per A1 i finalitzant per C2. D'aquesta forma, en qualsevol país europeu, una persona amb un nivell determinat, contunuarà matenint-lo en el cas de eixir del seu país d'origen a altre.2.

       2. Per què és necessari el Marc?

Perquè aquest millora les condicions de la llengua a nivell europeu i, a més a més, estableix uns nivells vàlids per a tota auropa. Cal destacar que els exàmens solen ser ser iguals (amb els mateixos continguts) per a tots, pero la qual cosa significa que els coneixements de les persones dels diferents països per conseguir un nivell determinat, han de ser equivalents i equitatius.

        3. Què és el PEL (Portafoli Europeu de les llengües)?

El PEL és un document personal del Consell Europeu, en el qual totes les persones que han après o continuen aprenent una llengua, poden expressar les seues experències d' aprenentatge d'una llengua, la cultura de la procedència d'aquesta i reflexionar sobre el tema en questió.

Aquest consta de tres parts:

1. Passaport de llengües: és personal, autoevaluatiu i reflexa les competències i sabers sobre una llengua.
2. Biografía lingüística: és un document on s'expressa la pròpia experiència i que pot servir com a guia a la persona que comença el seu aprenentatge.
3. Dossier: conté exemples de treballs personals per il.lustrar les capasitats i coneixements lingüístics (diplomes, projectes, grabación de audio o vídeo...).

LLENGUA E IMMIGRACIÓ

Durant l'última classe vam parlar al voltant de la immigració a les aules. Com bé sabem, Espanya és un país plurilingüe, però... es té en compte a les aules?

Bé, com vàrem parlar, els centres plurilingües són una realitat. Els alumnes estrangers han anat creixent al llarg dels anys i, per tant, la educació s'ha adaptat a les necessitats per poder integrar als nous alumnes a la nostra vida i a la nostra cultura. 

Segons Barrieras, M., la escola té dues opcions: o la escola s'uneix a la homogeneïtzació lingüística o es resisteix. Com a futurs mestres, hem de deixar als xiquets expressar-se i respectar la diversitat. Hem de propiciar una bona integració de l'alumnat estranger i enriquir-nos dels coneixements d'aquests: la seua procedència, les seues costums, la pronunciació del seu nom... Per a portar a terme aquesta proposta, hem de tindre una competència plurilingüe (saber i conèixer estratègies per a aprendre una llengua o inclús saber-ne interpretar un altra). És important conèixer la diversitat lingüística, és a dir, els seus processos de aprenentatge i les competències.

És per aquesta raó, per la qual cosa es duen a terme plans lingüístics al nostre país. Un dels estudiats és el pla PASE (pla de integració del alumne estranger). A aquest, l'alumne passa per diferents etapes o fases amb la finalitat de proporcionar una competència inicial i facilitar la incorporació al grup de referència al que perteneix. Cal destacar que aquest no tindrà una durada de més d'un any. A més a més, per portar a terme aquest pla és necessari tindre uns recursos bàsics com són: un aula, un tutor/pare/mare, un professor de PT, un educador i un professor que li faça un seguiment.

LLENGÜES I ENSENYAMENT A LA UNIÓ EUROPEA

La classe del passat divendres vàrem estar parlant al voltant de les llengües i el seu ensenyament a la unió europea. 

L'Estat Espanyol està considerat com un estat plurilingüe on la llengua castellana és la oficial en totes les comunitats autònomes. No obstant això, hi ha un Estatus d'Autonomia amb les seues pròpies Lleis de Normalització Lingüística com és el cas de la Comunitat Valenciana (1983), el País Basc (1982), Catalunya (1983), Galícia (1983) i, per últim, les Illes Balears (1986).

En els models de política lingüística trobem dos principis bàsics:

• Principi de personalitat: garanteix a l'individu determinats serveis en la seua llengua, és a dir, el dret per a l'ús d'aquesta al lloc on es troba.
• Principi de territorialitat: consisteix en la limitació a certes regions definides al dret de beneficiar-se dels serveis públics a la pròpia llengua, és a dir, una persona que canvia de territori deixa de tindre els seus drets lingüístics.

Traslladant això a Espanya, vàrem concloure que és mixta ja que hi ha principi de territorialitat en les autonomies i, també, el de personalitat en els llocs (Comunitats) on són monolingües. Aquests sempre tindran l'oportunitat i el dret de l'ús del castellà allà on vagen.

Per concloure la classe estiguérem parlant al voltant dels diferents models d'ensenyament de les llengües en les CC.AA on hi ha una llengua oficial i altra cooficial: model Balear, model Català, model Gallec, model Navarrés i model Basc.

ANALITZEM ELS MODELS A VALÈNCIA

El dimarts passat Mercé ens va exposar uns estudis en els quals es presentava la quantitat d'alumnat que hi ha en línies PIP i PEV.

Com ja sabia, poques persones fan el seu aprenentatge en valencià, ja que aquesta es concebuda com una llengua minoritària, és a dir, està vista com una llengua que te unes possibilitats pitjors que la majoritària: el castellà. A més a més, aquesta rep poca importància a les aules i, pot ser, aquesta siga la raó per la que l'oferta de grups en PEV es escassa. De fet, per pròpia investigació, de una totalitat de 93 centres públics en valència sols 50 s’oferten la línia PEV. D'altra banda i una dada que és molt sorprenent, del 80 centres privats, només 6 oferten una educació en valencià a infantil.

El que no sabia és que hi ha un major percentatge en l'estudi en llengua valenciana als anys d'infantil, és a dir, que quan van passant els anys l'escolarització en PEV disminueix notablement. Una dada que després de l'estudi no em sorprèn, és que la majoria de persones que estudien en valencià ho fa en un centre públic.

A partir d'açò, vam investigar sobre els nostres interessos, la qual cosa s'exposa a l'apartat de Opinió Personal.