Durant la setmana passada hem estat estudiant els
diferents models educatius, hem estat reflexionant al voltant del seu ús i del
per què d'aquests.
Primerament, cal dir que aquests programes intenten
aconseguir un ús de les dues llengües per igual, és a dir, crear persones
bilingües, competents. Com vam veure en classe, trobem tres programes o models
educatius: el PIP, el PEV i el PIL.
En primer lloc i com bé s’exposa en la web de la
Conselleria d'Educació, el PIP (programa de incorporació progressiva) té com a
base la llengua castellana. Com estudiarem a classe, el valencià s'introdueix a
infantil de forma oral, per, més endavant (en primària), passar a usar-lo de
forma escrita. Aquest programa suposa la introducció de assignatures en
valencià.
En segon lloc, el PEV (programa d'educació en valencià)
es basa -al contrari que el PIP- en la llengua valenciana. Aquest, està pensar
per a xiquets i xiquetes valencianoparlants. Per aquest motiu, des del principi
de la seua escolarització, els xiquets i xiquetes parlen el valencià i es va introduint
la llengua castellana des del primer moment.
Per últim, el PIL (programa de immersió lingüística).
Aquest és un programa basat en persones castellanoparlants, en llocs on el
valencià no és la llengua majoritària e, inclús, no s’utilitza en cap àmbit
d’ús. D’aquesta manera, els xiquets poden adquirir a l’escola (suposadament)
una competència lingüística que no és l’habitual, en aquest cas, el valencià.
Tots tres programes s’utilitzen depenent les
característiques en les que es troba el centre educatiu, per, d’alguna manera
aconseguir crear persones bilingües.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada